Hem trobat adequat dins de l'apartat d'informació documentar-nos sobre els corrents artístics del segle XX, dels que tractem als quadres que apareixeran al curtmetratge.
Per tant ens hem informat sobre les primeres avantguardes i també sobre les tendències artístiques de la segona meitat d'aquest segle.
PRIMERES AVANTGUARDES
A principis del segle XX, apareixen les Primeres Avantguardes, corrents essencialment pictòrics. Els artistes d'aquests moviments qüestionen i rebutgen l'art que s'havia fet fins aquell moment i comencen a utilitzar nous llenguatges que es basen en experimentar a través de nous materials i tèniques.
El començament de segle va ser un període canviant i convuls, degut als progressos científics i tecnològics i a la situació política del moment.
Això provoca que els artistes reflecteixin la seva pròpia interpretació del món enlloc de representar la realitat.
Dins les primeres avantguardes hi trobem el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, l'orfisme, el dadaisme, el neoplasticisme, el surrealisme i el futurisme, però només ens centrarem en les tres primeres:
El Fauvisme
Apareix durant la primera dècada del segle XX. Les seves principals característiques són l'aplicació violenta de colors sobre la tela i que no corresponen amb els de la figura representada. Predomina una visió subjectiva per part de l'artista enlloc de la copia exacta de la realitat.
Els fauvistes prenen com a exemple les grans pinzellades de Vincent Van Gogh i l'estètica i el color de Paul Gauguin.
L'art africà també va tenir una gran influència en el fauvisme.
Artistes rellevants del corrent són:
Henri Matisse(1869-1954) va ser un escultor, pintor i dessenyador francès.
Destaca per el seu ús dels color cridaners i soltesa dibuixant. Durant la seva etapa abans del fauvisme, va rebre influències de l'impressionisme i el puntillisme.
La ratlla verda, Henri Matisse
L'habitació vermella, Henri Matisse
Maurice de Vlaminck (1876-1958) pintor francès. També va ser un dels grans representants del fauvisme.
Destaca per l'ús dels colors intensos en les seves pintures, que abandonarà poc després.
Cases a Chatou,Maurice de Vlaminck
L'Expressionisme
Corrent que sorgeix arrel dels desastres de la Primera Guerra Mundial i les crisis de principis del segle XX.
Les obres se centren en l'expressió dels sentiments i les emocions humanes més profundes.
En aquest moviment predomina la visió subjectiva enlloc de la representació de la realitat tal qual és.
Artistes destacats del moviment són:
Vincent Van Gogh(1853-1890) va ser un pintor postimpressionista i pioner en l'expressionisme. Va rebre influències de Monet, Gauguin i Pissarro. Va influenciar a molts artistes amb les seves pinzellades grans i l'utilització de colors intensos i la fusió de formes i línies.
La nit estelada, Vincent Van Gogh
Cel estelat sobre el Roine, Vincent Van Gogh
Edvard Munch(1863-1944) va ser un pintor i gravador noruec. Va ser un dels precursors de l'expressionisme.
Degut a la seva tràgica vida, els temes més freqüents dins de les seves obres són l'angoixa, la solitud, la mort i l'erotisme.
El seu estil es caracteritza per les línies marcades, fer un ús simbòlic del color les formes i reduir les formes.
Madonna, Edvard Munch
El crit, Edvard Munch
El cubisme
És un corrent que trenca totalment amb les formes de representació de l'art.
Els cubistes busquen representar l'essència de les coses, tot allò que no varia mai. El que els importa als artistes cubistes són les formes, no només com les veiem sinó com sabem que són realment, el que les fa ser sempre elles mateixes (estructura i forma).
Ells conceben l'art com a una construcció mental i no com a una representació de la realitat visual.
Les característiques principals són la reducció dels objectes a formes geomètriques i no seguir les normes de les perspectives tradicionals, és a dir, que pinten els objectes des de diferents punts de vista per tal d'aconseguir la representació total de l'objecte. Introdueixen una altra dimensió, que és el temps.
Artistes importants del corrent són:
Pablo Picasso(1881-1973) va ser un pintor i escultor espanyol precursor del cubisme.
La seva carrera està dividida en diverses etapes, entre elles es troben el període blau, que és una etapa on es reflecteix el pessimisme en les seves obres; el període rosa, deixa enrere el pessimisme i les obres són més alegres, i s'endinsa en el món del circ; les etapes precubista i cubista, on en la primera fa un estudi sobre l'art ibèric i egipci amb formes més series, i dins el cubisme trobem el cubisme analític i el sintètic; l'etapa clàssica, on s'interessa per l'art clàssic on torna el nu i l'equilibri; passa també per una surrealisa on les formes de les seves obres són distorsionades i deformades; i una última d'expressionista on la majoria de les seves obres expressen angoixa.
Guernica, Pablo Picasso
Les senyoretes d'Avinyó, Pablo Picasso
Georges Braque (1882-1963) va ser un escultor i pintor francès. Va ser, juntament amb Picasso, precursor del cubisme.
Braque va passar per una etapa fauvista, però degut a la influència de Paul Cézanne el va portar a pintar d'una manera que posteriorment seria coneguda com cubisme.
Les característiques de les seves obres són les típiques del cubisme: més d'una perspectiva i representacions amb formes geomètriques. Braque jugava amb les il·lusions òptiques en les seves obres.
Al 1909, Braque va començar a col·laborar amb Pablo Picasso.
Port de Normandia, Georges Braque
Home amb una guitarra, George Braque
TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
L’art que procedeix de la Segona Guerra Mundial fins l'actualitat forma un període de cinquanta anys, en els que s’han produït molts canvis en el món, repercutint així a les manifestacions artísitiques del moment.
Aquestes tendències artístiques de la segona meitat del segle XX es divideixen en dos grans grups; les Segones Avantguardes (etapa del 1942 fins el 1968); i les Tendències Postmodernes (etapa des del 1968 fins els inicis dels anys noranta).
Dins de les Segones Avantguardes hi trobem dos grans moviments artístics que són l’Informalisme i l’Expressionisme abstracte Nort-Americà. Cronològicament aquest dos grans moviments corresponen a la Segona Guerra Munidal.
En aquells moments els artistes busquen una sortida per tots aquells sentiments lligats a l’època de crisi que viuen i per això es dediquen a investigar, experimentar i innovar les seves tècniques de treball a través de diferents materials.
A continuació ens centrarem a investigar sobre l'Informalisme (en general i també a Itàlia i Espanya); sobre l'Expressionisme Abstracte Nord-americà i finalment sobre el Pop Art bàsicament dels Estats Units i del Regne Unit.
L’informalisme
El moviment artístic de l'Informalisme apareix a Europa poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. Es caracteritza per l’utilització d’un llenguatge abstracte, on els materials tenen un paper molt important i, per tant, els altres aspectes formals passen a un nivell inferior.
Els conceptes d'art informel (art informal) i art autre (art diferent) els posa en circulació el crític d’art francès Michel Tapié a l'any 1951 per referir-se a les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier.
Aquests conceptes es fan servir per descriure l'estil de pintures on s’hi reflexa el desig d’apartar-se de l’art tradicional i de les tendències abstractes que s’havien desenvolupat i dut a la pràctica al llarg de les primeres dècades del segle.
Tot i així, a l’informalisme hi apareixen aspectes relacionats amb la primera etapa de Kandinsky i també amb algunes realitzacions dadaistes.
En quant a les tècniques emprades, cada artista fa un ús de tècniques diferents, com per exemple; el collage, el grattage, el frottage, el dripping, etc. i això és el tret que els diferencia entre ells.
Tot i que el concepte Informalisme sembla que vulgui dir negar tot allò que tingui forma, no és així; es tracta de negar el valor que li donaven abans.
Els artistes informalistes estaven en contra de les estructures fetes a través de la raó, ells preferien la improvització.
Dit això, queda clar que l’artista té la llibertat d’expressar els seus sentiments i emocions a cada una de les seves obres.
A Europa i als Estats Units l'Informalisme sustenta la base ideològica de l’existencialisme (corrent filosòfic que concedeix prioritat a l'existència de l'ésser humà sobre l'essència i intenta fundar el coneixement de tota realitat sobre l'experiència immediata de l'existència pròpia).
Els pioners de l’Informalisme van ser els pintors Jean Fautrier (1898-1964) i Jean Dubuffet (1901-1985).
La gran característica dels dos artistes és que fan servir molts materials creant així zones de relleu.
Tête d'Otages, Jean Fautrier
Fautrier a la seva sèrie Otages utilitzava un llenguatge basat en l’abstracció. No va fer servir colors vius ni massa agressius, si no que va fer servir pigments barrejats amb materials, com per exemple la sorra.
Villa sur la Route, Jean Dubuffet
Jean Dubuffet també va utilitzar mil i un materials per les seves obres. En feia servir de tot tipus, com per exemple el vidre, la sorra, llimes, etc. per barrejar-los amb els pigments i amb els aglutinants.
Auge Gottes, Wolfgang Schulze
Wolfgang Schulze (1913-1951) artista alemany que treballava a París durant aquest període.
Va moure’s cap a París l’any 1932, descontent amb la política d’Alemanya. A partir d’aquell moment va començar a utilitzar materials densos, com per exemple les taques de pintura. A les seves obres es podia apreciar un fons homogeni, mentre que els drippings (degotejos de pintura) estaven fets amb games de colors vives i fosques.
Sans Titre, Hans Hartung
Hans Hartung (1904-1967) artista alemany que es va instal·lar a París al 1935.
Es va decantar per l’informalisme gestual. A les seves pintures s’aprecia una composició simple extraodinària que s’enllaça amb la pròpia cal·ligrafia oriental.
Georges Mathieu (1921-2012) pintor francès que va introduir a Europa una modalitat similar a la que a Nord-Amèrica es coneixia com a action painting.
Va fer servir la tècnica del dripping com a mètode per arribar a una velocitat màxima a l’hora de plantejar les seves obres.
Mathieu va donar molta importància a aquesta noció de velocitat, i planteja l'interès màxim sobre l'abstracció lírica per sobre de l'abstracció geomètrica.
Le seuil monotone, Georges Mathieu
Informalisme a Itàlia
Alberto Burri (1915) Pintor matèric l'obra del qual s'ha entès com a precedent d'artistes de la modalitat de l'arte póvera de finals dels anys seixanta. Aquest artista és reconegut perquè fa servir teles de sac cosides, on hi ha forats i trossos amb pintura situats a la superfície dels quadres. Més endavant va incorporar el foc com a material dins dels seus quadres per cremar les teles.
Rosso plastica, Alberto Burri
Lucio Fontana (1899-1969), va desenvolupar una subtendència de l'Informalisme anomenada Espacialista. Fontana va viure durant la seva adolescència a Itàlia i a Argentina.
Concetto Spaziale, Lucio Fontana
La seva primera especialització dins de l'art va ser amb l'escultura, i durant els anys trenta va construir diverses peces abstractes de ferro i formigó.
A l'any 1948 va començar la seva carrera com a pintor.
L'espacialisme d'aquest artista destaca pel seu interés cap a la incorporació de la tercera dimensió real al llenç.
Per dur a terme les seves obres feia forats de diverses mides a les teles i tot seguit les pintava. Més endavant, Fontana, va utilitzar la tècnica de foradar la tela a partir de ratlles.
L'obra d'aquest artista s'ha considerat com un model al minimalisme, per la forma monocromàtica de pintar les seves teles i també per l'escassetat d'elements que les formen.
Fontana va escriure diversos manifests per explicar la seva postura i la dels altres artistes respecte a l'Espacialisme.
Informalisme a Espanya
Aquest moviment a Espanya va tenir molts representants en diversos llocs. Després de la Guerra Civil, Espanya va viure una crisi molt gran, i aquesta va afectar a la cultura i a l'art. Durant els anys 40, on va sorgir l'informalisme a diversos llocs d'Europa, a Espanya exisitien pocs artistes que van adoptar aquest moviments.
Per tant ens hem informat sobre les primeres avantguardes i també sobre les tendències artístiques de la segona meitat d'aquest segle.
PRIMERES AVANTGUARDES
A principis del segle XX, apareixen les Primeres Avantguardes, corrents essencialment pictòrics. Els artistes d'aquests moviments qüestionen i rebutgen l'art que s'havia fet fins aquell moment i comencen a utilitzar nous llenguatges que es basen en experimentar a través de nous materials i tèniques.
El començament de segle va ser un període canviant i convuls, degut als progressos científics i tecnològics i a la situació política del moment.
Això provoca que els artistes reflecteixin la seva pròpia interpretació del món enlloc de representar la realitat.
Dins les primeres avantguardes hi trobem el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, l'orfisme, el dadaisme, el neoplasticisme, el surrealisme i el futurisme, però només ens centrarem en les tres primeres:
El Fauvisme
Apareix durant la primera dècada del segle XX. Les seves principals característiques són l'aplicació violenta de colors sobre la tela i que no corresponen amb els de la figura representada. Predomina una visió subjectiva per part de l'artista enlloc de la copia exacta de la realitat.
Els fauvistes prenen com a exemple les grans pinzellades de Vincent Van Gogh i l'estètica i el color de Paul Gauguin.
L'art africà també va tenir una gran influència en el fauvisme.
Artistes rellevants del corrent són:
Henri Matisse(1869-1954) va ser un escultor, pintor i dessenyador francès.
Destaca per el seu ús dels color cridaners i soltesa dibuixant. Durant la seva etapa abans del fauvisme, va rebre influències de l'impressionisme i el puntillisme.
Maurice de Vlaminck (1876-1958) pintor francès. També va ser un dels grans representants del fauvisme.
Destaca per l'ús dels colors intensos en les seves pintures, que abandonarà poc després.
L'Expressionisme
Corrent que sorgeix arrel dels desastres de la Primera Guerra Mundial i les crisis de principis del segle XX.
Les obres se centren en l'expressió dels sentiments i les emocions humanes més profundes.
En aquest moviment predomina la visió subjectiva enlloc de la representació de la realitat tal qual és.
Artistes destacats del moviment són:
Vincent Van Gogh(1853-1890) va ser un pintor postimpressionista i pioner en l'expressionisme. Va rebre influències de Monet, Gauguin i Pissarro. Va influenciar a molts artistes amb les seves pinzellades grans i l'utilització de colors intensos i la fusió de formes i línies.
Edvard Munch(1863-1944) va ser un pintor i gravador noruec. Va ser un dels precursors de l'expressionisme.
Degut a la seva tràgica vida, els temes més freqüents dins de les seves obres són l'angoixa, la solitud, la mort i l'erotisme.
El seu estil es caracteritza per les línies marcades, fer un ús simbòlic del color les formes i reduir les formes.
El cubisme
És un corrent que trenca totalment amb les formes de representació de l'art.
Els cubistes busquen representar l'essència de les coses, tot allò que no varia mai. El que els importa als artistes cubistes són les formes, no només com les veiem sinó com sabem que són realment, el que les fa ser sempre elles mateixes (estructura i forma).
Ells conceben l'art com a una construcció mental i no com a una representació de la realitat visual.
Les característiques principals són la reducció dels objectes a formes geomètriques i no seguir les normes de les perspectives tradicionals, és a dir, que pinten els objectes des de diferents punts de vista per tal d'aconseguir la representació total de l'objecte. Introdueixen una altra dimensió, que és el temps.
Artistes importants del corrent són:
Pablo Picasso(1881-1973) va ser un pintor i escultor espanyol precursor del cubisme.
La seva carrera està dividida en diverses etapes, entre elles es troben el període blau, que és una etapa on es reflecteix el pessimisme en les seves obres; el període rosa, deixa enrere el pessimisme i les obres són més alegres, i s'endinsa en el món del circ; les etapes precubista i cubista, on en la primera fa un estudi sobre l'art ibèric i egipci amb formes més series, i dins el cubisme trobem el cubisme analític i el sintètic; l'etapa clàssica, on s'interessa per l'art clàssic on torna el nu i l'equilibri; passa també per una surrealisa on les formes de les seves obres són distorsionades i deformades; i una última d'expressionista on la majoria de les seves obres expressen angoixa.
Georges Braque (1882-1963) va ser un escultor i pintor francès. Va ser, juntament amb Picasso, precursor del cubisme.
Braque va passar per una etapa fauvista, però degut a la influència de Paul Cézanne el va portar a pintar d'una manera que posteriorment seria coneguda com cubisme.
Les característiques de les seves obres són les típiques del cubisme: més d'una perspectiva i representacions amb formes geomètriques. Braque jugava amb les il·lusions òptiques en les seves obres.
Al 1909, Braque va començar a col·laborar amb Pablo Picasso.
TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
L’art que procedeix de la Segona Guerra Mundial fins l'actualitat forma un període de cinquanta anys, en els que s’han produït molts canvis en el món, repercutint així a les manifestacions artísitiques del moment.
Això provoca que els artistes reflecteixin la seva pròpia interpretació del món enlloc de representar la realitat.
Dins les primeres avantguardes hi trobem el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, l'orfisme, el dadaisme, el neoplasticisme, el surrealisme i el futurisme, però només ens centrarem en les tres primeres:
El Fauvisme
Apareix durant la primera dècada del segle XX. Les seves principals característiques són l'aplicació violenta de colors sobre la tela i que no corresponen amb els de la figura representada. Predomina una visió subjectiva per part de l'artista enlloc de la copia exacta de la realitat.
Els fauvistes prenen com a exemple les grans pinzellades de Vincent Van Gogh i l'estètica i el color de Paul Gauguin.
L'art africà també va tenir una gran influència en el fauvisme.
Artistes rellevants del corrent són:
Henri Matisse(1869-1954) va ser un escultor, pintor i dessenyador francès.
Destaca per el seu ús dels color cridaners i soltesa dibuixant. Durant la seva etapa abans del fauvisme, va rebre influències de l'impressionisme i el puntillisme.
 |
| La ratlla verda, Henri Matisse |
|
| L'habitació vermella, Henri Matisse |
Maurice de Vlaminck (1876-1958) pintor francès. També va ser un dels grans representants del fauvisme.
Destaca per l'ús dels colors intensos en les seves pintures, que abandonarà poc després.
|
| Cases a Chatou,Maurice de Vlaminck |
L'Expressionisme
Corrent que sorgeix arrel dels desastres de la Primera Guerra Mundial i les crisis de principis del segle XX.
Les obres se centren en l'expressió dels sentiments i les emocions humanes més profundes.
En aquest moviment predomina la visió subjectiva enlloc de la representació de la realitat tal qual és.
Artistes destacats del moviment són:
Vincent Van Gogh(1853-1890) va ser un pintor postimpressionista i pioner en l'expressionisme. Va rebre influències de Monet, Gauguin i Pissarro. Va influenciar a molts artistes amb les seves pinzellades grans i l'utilització de colors intensos i la fusió de formes i línies.
|
| La nit estelada, Vincent Van Gogh |
|
| Cel estelat sobre el Roine, Vincent Van Gogh |
Edvard Munch(1863-1944) va ser un pintor i gravador noruec. Va ser un dels precursors de l'expressionisme.
Degut a la seva tràgica vida, els temes més freqüents dins de les seves obres són l'angoixa, la solitud, la mort i l'erotisme.
El seu estil es caracteritza per les línies marcades, fer un ús simbòlic del color les formes i reduir les formes.
|
| Madonna, Edvard Munch |
|
| El crit, Edvard Munch |
El cubisme
És un corrent que trenca totalment amb les formes de representació de l'art.
Els cubistes busquen representar l'essència de les coses, tot allò que no varia mai. El que els importa als artistes cubistes són les formes, no només com les veiem sinó com sabem que són realment, el que les fa ser sempre elles mateixes (estructura i forma).
Ells conceben l'art com a una construcció mental i no com a una representació de la realitat visual.
Les característiques principals són la reducció dels objectes a formes geomètriques i no seguir les normes de les perspectives tradicionals, és a dir, que pinten els objectes des de diferents punts de vista per tal d'aconseguir la representació total de l'objecte. Introdueixen una altra dimensió, que és el temps.
Artistes importants del corrent són:
Pablo Picasso(1881-1973) va ser un pintor i escultor espanyol precursor del cubisme.
La seva carrera està dividida en diverses etapes, entre elles es troben el període blau, que és una etapa on es reflecteix el pessimisme en les seves obres; el període rosa, deixa enrere el pessimisme i les obres són més alegres, i s'endinsa en el món del circ; les etapes precubista i cubista, on en la primera fa un estudi sobre l'art ibèric i egipci amb formes més series, i dins el cubisme trobem el cubisme analític i el sintètic; l'etapa clàssica, on s'interessa per l'art clàssic on torna el nu i l'equilibri; passa també per una surrealisa on les formes de les seves obres són distorsionades i deformades; i una última d'expressionista on la majoria de les seves obres expressen angoixa.
|
| Guernica, Pablo Picasso |
|
| Les senyoretes d'Avinyó, Pablo Picasso |
Georges Braque (1882-1963) va ser un escultor i pintor francès. Va ser, juntament amb Picasso, precursor del cubisme.
Braque va passar per una etapa fauvista, però degut a la influència de Paul Cézanne el va portar a pintar d'una manera que posteriorment seria coneguda com cubisme.
Les característiques de les seves obres són les típiques del cubisme: més d'una perspectiva i representacions amb formes geomètriques. Braque jugava amb les il·lusions òptiques en les seves obres.
Al 1909, Braque va començar a col·laborar amb Pablo Picasso.
|
| Port de Normandia, Georges Braque |
|
| Home amb una guitarra, George Braque |
TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
L’art que procedeix de la Segona Guerra Mundial fins l'actualitat forma un període de cinquanta anys, en els que s’han produït molts canvis en el món, repercutint així a les manifestacions artísitiques del moment.
Aquestes tendències artístiques de la segona meitat del segle XX es divideixen en dos grans grups; les Segones Avantguardes (etapa del 1942 fins el 1968); i les Tendències Postmodernes (etapa des del 1968 fins els inicis dels anys noranta).
Dins de les Segones Avantguardes hi trobem dos grans moviments artístics que són l’Informalisme i l’Expressionisme abstracte Nort-Americà. Cronològicament aquest dos grans moviments corresponen a la Segona Guerra Munidal.
En aquells moments els artistes busquen una sortida per tots aquells sentiments lligats a l’època de crisi que viuen i per això es dediquen a investigar, experimentar i innovar les seves tècniques de treball a través de diferents materials.
A continuació ens centrarem a investigar sobre l'Informalisme (en general i també a Itàlia i Espanya); sobre l'Expressionisme Abstracte Nord-americà i finalment sobre el Pop Art bàsicament dels Estats Units i del Regne Unit.
A continuació ens centrarem a investigar sobre l'Informalisme (en general i també a Itàlia i Espanya); sobre l'Expressionisme Abstracte Nord-americà i finalment sobre el Pop Art bàsicament dels Estats Units i del Regne Unit.
L’informalisme
El moviment artístic de l'Informalisme apareix a Europa poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. Es caracteritza per l’utilització d’un llenguatge abstracte, on els materials tenen un paper molt important i, per tant, els altres aspectes formals passen a un nivell inferior.
Els conceptes d'art informel (art informal) i art autre (art diferent) els posa en circulació el crític d’art francès Michel Tapié a l'any 1951 per referir-se a les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier.
Aquests conceptes es fan servir per descriure l'estil de pintures on s’hi reflexa el desig d’apartar-se de l’art tradicional i de les tendències abstractes que s’havien desenvolupat i dut a la pràctica al llarg de les primeres dècades del segle.
Tot i així, a l’informalisme hi apareixen aspectes relacionats amb la primera etapa de Kandinsky i també amb algunes realitzacions dadaistes.
En quant a les tècniques emprades, cada artista fa un ús de tècniques diferents, com per exemple; el collage, el grattage, el frottage, el dripping, etc. i això és el tret que els diferencia entre ells.
Tot i que el concepte Informalisme sembla que vulgui dir negar tot allò que tingui forma, no és així; es tracta de negar el valor que li donaven abans.
Els artistes informalistes estaven en contra de les estructures fetes a través de la raó, ells preferien la improvització.
Dit això, queda clar que l’artista té la llibertat d’expressar els seus sentiments i emocions a cada una de les seves obres.
Els artistes informalistes estaven en contra de les estructures fetes a través de la raó, ells preferien la improvització.
Dit això, queda clar que l’artista té la llibertat d’expressar els seus sentiments i emocions a cada una de les seves obres.
A Europa i als Estats Units l'Informalisme sustenta la base ideològica de l’existencialisme (corrent filosòfic que concedeix prioritat a l'existència de l'ésser humà sobre l'essència i intenta fundar el coneixement de tota realitat sobre l'experiència immediata de l'existència pròpia).
Els pioners de l’Informalisme van ser els pintors Jean Fautrier (1898-1964) i Jean Dubuffet (1901-1985).
La gran característica dels dos artistes és que fan servir molts materials creant així zones de relleu.
La gran característica dels dos artistes és que fan servir molts materials creant així zones de relleu.
|
| Tête d'Otages, Jean Fautrier |
|
| Villa sur la Route, Jean Dubuffet |
 |
| Auge Gottes, Wolfgang Schulze |
Va moure’s cap a París l’any 1932, descontent amb la política d’Alemanya. A partir d’aquell moment va començar a utilitzar materials densos, com per exemple les taques de pintura. A les seves obres es podia apreciar un fons homogeni, mentre que els drippings (degotejos de pintura) estaven fets amb games de colors vives i fosques.
|
| Sans Titre, Hans Hartung |
Hans Hartung (1904-1967) artista alemany que es va instal·lar a París al 1935.
Es va decantar per l’informalisme gestual. A les seves pintures s’aprecia una composició simple extraodinària que s’enllaça amb la pròpia cal·ligrafia oriental.
Georges Mathieu (1921-2012) pintor francès que va introduir a Europa una modalitat similar a la que a Nord-Amèrica es coneixia com a action painting.
Va fer servir la tècnica del dripping com a mètode per arribar a una velocitat màxima a l’hora de plantejar les seves obres.
Mathieu va donar molta importància a aquesta noció de velocitat, i planteja l'interès màxim sobre l'abstracció lírica per sobre de l'abstracció geomètrica.
 |
| Le seuil monotone, Georges Mathieu |
Informalisme a Itàlia
Alberto Burri (1915) Pintor matèric l'obra del qual s'ha entès com a precedent d'artistes de la modalitat de l'arte póvera de finals dels anys seixanta. Aquest artista és reconegut perquè fa servir teles de sac cosides, on hi ha forats i trossos amb pintura situats a la superfície dels quadres. Més endavant va incorporar el foc com a material dins dels seus quadres per cremar les teles.
 |
| Rosso plastica, Alberto Burri |
Lucio Fontana (1899-1969), va desenvolupar una subtendència de l'Informalisme anomenada Espacialista. Fontana va viure durant la seva adolescència a Itàlia i a Argentina.
 |
| Concetto Spaziale, Lucio Fontana |
La seva primera especialització dins de l'art va ser amb l'escultura, i durant els anys trenta va construir diverses peces abstractes de ferro i formigó.
A l'any 1948 va començar la seva carrera com a pintor.
L'espacialisme d'aquest artista destaca pel seu interés cap a la incorporació de la tercera dimensió real al llenç.
Per dur a terme les seves obres feia forats de diverses mides a les teles i tot seguit les pintava. Més endavant, Fontana, va utilitzar la tècnica de foradar la tela a partir de ratlles.
L'obra d'aquest artista s'ha considerat com un model al minimalisme, per la forma monocromàtica de pintar les seves teles i també per l'escassetat d'elements que les formen.
Fontana va escriure diversos manifests per explicar la seva postura i la dels altres artistes respecte a l'Espacialisme.
Informalisme a Espanya
Aquest moviment a Espanya va tenir molts representants en diversos llocs. Després de la Guerra Civil, Espanya va viure una crisi molt gran, i aquesta va afectar a la cultura i a l'art. Durant els anys 40, on va sorgir l'informalisme a diversos llocs d'Europa, a Espanya exisitien pocs artistes que van adoptar aquest moviments.
A Catalunya va aparèixer el grup "Dau al Set" (1948-1954) format pels pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan-Josep Tharrats; i els escriptors Joan Brossa, Arnau Puig i Juan-Eduardo Cirlot. Aquest grup es va formar per tal de mostrar la necessitat d'aquest canvi.
En general, les característiques d'aquest grup van ser el gust per l'expressionisme alemany i per l'estètica surrealista. Van difondre aquesta ideologia a través d'una pròpia revista que van publicar, i al cap d'un temps va servir per crear una nova estètica, la Informalista.
 |
| Creu i R, Antoni Tàpies |
Antoni Tàpies (1923), va ser el primer pintor espanyol que va treballar l'informalisme matèric. Creava matèries barrejant pols de màrmol amb pigments i aglotinants. Uilitzava tècniques com el grattage, en definitiva, tècniques perquè la matèria exaltés sobre el paper al límit.
La gama de colors que feia servir eren tons pròxims a la terra (marrons, ocres...), també un blanc brut i diversos tons grisosos.
Modest Cuixart (1925) treballava amb la tècnica del dripping, on també va fer servir purpurines que feien que alguns punts de les teles fossin més accentuats.
 |
| Fruit de Garvinor, Modest Cuixart |
 |
| Aparato para torear, Josep Guinovart |
Romà Vallès (1923) pintor català gestual, que utilitzava làtex per donar consistència a les pinzellades.
Joan Hernández Pijuan també va ser un pintor gestual que pintava en grans formats.
Joan Hernández Pijuan també va ser un pintor gestual que pintava en grans formats.
 |
| El Mundo Roto I, Romà Vallès |
 |
| La memoria del paisaje, Joan Hernández Pijuan |
August Puig (1929) i Joan-Josep Tharrats (1918) uilitzaven la modalitat tachista , on hi havien taques i colors intensos que proporcionaven als quadres un aspecte peculiar.
 |
| Gravat al Violeta, August Puig |
 |
| La fruite des Galaxies, Joan-Josep Tharrats |
Expressionisme abstracte Nord-americà
Aquest corrent artístic neix a la vegada que l’art americà cobra una identitat pròpia i es desvincula de l’art europeu.
Per comprendre l’evolució de l’expressionisme abstracte s’ha de tenir en compte que a Nova York a la dècades passades hi van haver una sèrie de moviments avantguardistes.
A partir de l’exposició d'Armory Show el 1913, l’interès pel cubisme, futurisme, el dadaísme i el surrealisme va anar creixent.
La inauguració del MOMA (Museum of Modern Art) de Nova York i l’organització d’importants exposicions d’artistes i moviments va ajudar a que l’art modern tingués una bona acceptació i s’expandís pel continent americà.
Amb l’arribada del règim nazi el 1933, es va tancar l’escola Bauhaus i nombrosos artistes i arquitectes alemanys van abandonar el país per anar a viure als Estats Units, on el seu art va tenir una bona acollida.
Amb la segona guerra mundial, moltíssims artistes van fugir dels seus països fins a Amèrica. Aquest fet també va determinar que molts joves artistes americans es deixessin influenciar pel surralisme.
L’Abstracció també va tenir els seus seguidors, de manera que es va fundar el grup dels American Abstract Artist. Després va aparèixer "The Ten" on es trobaven Adolph Gottlieb i Mark Rothko considerats artistes expressionistes abstractes.
 |
| Red, Orange, Tan and Purple, Mark Rothko |
 |
| Mar y marea, Adolph Gottlieb |
El 1947 es considera com la data d’inici de l’expressionisme abstracte nord americà. En aquelles dates, molts pintors representatius d’aquest corrent es van apartar del llenguatge figuratiu i va ser quan es va fusionar el surrealisme i l’abstracció. Una fusió que donava importància a les noves tècniques i a un art molt individualitzat .
Aquest art expressionista abstracte tenia un caràcter antropocentrista, factor que el relaciona amb l’informalisme.
Arshile Gorky (1904-1948), William Bariotes (1912-1963) o Mark Tobey (1890-1976) van ser els precursors de l’expressionisme abstracte.
 |
| The Liver is the Cock's Comb, Arshile Gorky |
 |
| The New Day, Mark Tobey |
Jackson Pollock (1912-1956) va ser un artista americà, el referent més important dins de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció (corrent artístic que valora més l'acció i el gest de pintar que el resultat final de la obra).
Les seves primeres obres són totes realistes, fins que després serà influenciat pel surrealisme. A partir d'aquí el seu estil canvia i crea obres abstractes mitjançant la tècnica del dripping. Aquesta tècnica consisteix en deixar gotejar i esquitxar pintura sobre un llenç sense tocar-lo amb el pinzell.
 |
| The She-Wolf, Jackson Pollock |
Pop Art
El Pop Art va tenir dos gran nuclis urbans que són Londres i Nova York. Per això podem dir que va ser un tipus de manifestació artística que emmirallava aspectes de propis de l’ambient d’una ciutat. Els temes tractats pels artistes tenen un llenguatge figuratiu on l’objecte quotidià i el consumisme hi són sempre presents.
Al contrari de l’expressionisme abstracte que es basava en un llenguatge intel·lectual i en l’expressió de les emocions del propi autor. El Pop art utilitza una temàtica plana i sense cap tipus de complicació. Els artistes pop intentaven eliminar qualsevol presència del que podríem anomenar humà, no volien cap rastre de sentiments i emocions.
Molts especialistes relacionen el Pop Art amb el minimalisme ja que els dos posseeixen una certa fredor en les seves obres.
Aquest corrent té aspectes que al·ludeixen a la cultura popular. Les obres i la iconografia pop agafen elements procedents dels còmics, de les revistes, del diaris, també de la fotografia, del cinema i de la televisió.
El Pop Art als E.E.U.U
A mitjans dels anys 50 neix el que podríem dir la transició de l’expressionisme abstracte i el Pop Art gràcies a una sèrie d’artistes nord americans. Aquest són Robert Rauschenberg, Jasper Johns i Jime Dine, i les seves obres eren influenciades per la tendència anomenada New Dada. Aquest últim estil tornava al procés de treure de context l’objecte per trobar-li altres possibilitats.
Artistes destacats d'aquest corrent són:
Robert Rauschenberg (1925) va estudiar al Black Mountain College de Carolina del Nord a finals dels any 40 i principis dels 50.
 |
| Choke, Robert Rauschenberg |
Les seves primeres pintures estaven a prop de l’expressionisme abstracte fins que va veure que si segui per aquell no podria innovar. Per tant va decidir abandonar el que havia estat fent fins llavors. D’aquesta manera, a partir de l’any 1955 utilitza objectes del seu entorn trets de context per realitzar les seves obres. Algunes d’elles són El llit i Coca-Cola Plan.
 |
| Three flags, Jasper Johns |
Jasper Johns (1930) Igual que Robert Rauschenberg, va ser influït per John Cage (un compositor nord-americà, pioner de la música aleatòria i electrònica, i partidari de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals. Feia música a partir de sons i sorolls).
A partir de l’any 1954 comença les sèries de banderes nord-americanes. Poc desrpés va realitzar Ale Cans que eren llaunes de cervesa Ballantine fetes de bronze. El conjunt de la seva obra va tenir una gran acceptació per part del púbic.
A partir de l’any 1954 comença les sèries de banderes nord-americanes. Poc desrpés va realitzar Ale Cans que eren llaunes de cervesa Ballantine fetes de bronze. El conjunt de la seva obra va tenir una gran acceptació per part del púbic.
Andy Warhol (1928) és un dels artistes més destacats d’aquest corrent artístic. Després d’estudiar al Carnegie Institute of Technology de Pittsburgh entre el 1945 i 1949, es va traslladar a Nova York on va treballar d’artista comercial.
 |
| Campbell's Soup, Andy Warhol |
Però a principis de la dècada dels 60 va començar a treballar com a pintor de personatges de còmic com Dick Tracy, Superman o Popeye.
També va començar a pintar objectes de consum, d’aquí surt les series de sopa Campbell o les ampolles de Coca-Cola. Va començar a practicar la serigrafia al 1962 amb el que va fer nombroses pintures de Liz Taylor, Jackie Kennedy, Elvis Presley o Marilyn Monroe.
Entre el conjunt de la seva obra també hi trobem unes series de pintures dedicades a accidents automobilístics, els anomenats Disasters, i de cadires elèctriques. En aquestes pintures es fa referència a la mort, un dels temes que més va preocupar a Andy Warhol.
Roy Lichtenstein (1923) Artista que poc després d’estudiar art a l’Ohio State University, va començar a interessar-se en personatges de pel·lícules de Walt Disney. Però ja en la dècada dels 60 va començar a representar objectes quotidians i finalment entre el 1963 i 1964 va crear les seves pintures característiques basades en temes extrets de tires còmiques (còmics).
 |
| Criying Girl, Roy Lichtenstein |
Tom Wesselmann (1931) També mostrava molt interès en els còmics, però aviat es va decantar per una temàtica totalment diferent, com és la dels despullats femenins. Les obres de Wesselman es caracterizen per tenir un gan erotisme.
Tom va utilitzar molt la tècnica de l’assemblage, integrant objectes de l’entorn per situar els despullats en ambients acollidors de classe mitjana.
 |
| Bedroom Painting 2, Tom Wesselmann |
Claes Oldenburg (1929) va ser un artista que va treballar en l’àmbit de l’escultura nascut a Estocolm. Va estudiar art i literatura a la Universitat de Yale a Chicago.
 |
| Spoonbridge and Cherry, Claes Oldenburg |
Després de posar-se en contacte amb Allan Kaprow va realitzar els seus enviroments entre el 1960 i 1962. Els seus dos enviroments eren totalment oposats; un oferia una visió obscura i tètrica de la ciutat i l’altre una visió animada i colorida. A partir d’aquest moment comença a crear objectes tridimensionals variant de tècniques.
Pop Art al Regne Unit
L’aparició del Pop Art al Regne Unit no sorgeix de cap manifestació davant cap corrent artístic precedent. Tot i que és cert que l’estètica dadísta sí que va tenir el seu lloc.
El Pop britànic compta amb numerosos representants tot i que alguns no són tan coneguts com els americans.
Les obres dels artistes britànics presenten unes certes diferències en comparació de les dels americans, sobretot des d’un punt de vista conceptual. Algunes obres tenen zones completament abstractes, també hi apareixen alguns elements folk. Els temes més utilitzats eren la lluita lliure i l’streaptease.
Artístes destacats:
David Hockney (1937) que va realitzar una sèries d’obres on els temes centrals eren objectes de consum, tot i que després de viure a Los Angeles del 1963 al 1967 es va decantar per plasmar paisatges i grans mansions amb jardins.
 |
| Nichols Canyon, David Hockney |
Allen Jones (1937) durant la seva carrera va desenvolupar molt la temàtica sexual i eròtica. L’erotisme d’aquest artista passa per moltes fases, però cada cop es va fent més evident.
 |
| Chair, Allen Jones |
quiero saber que es
ResponElimina